Soy catalana

(En castellano más abajo)

Sóc catalana i estic a favor de la independència de Catalunya.

Dit això , hi ha diverses coses que m'agradaria aclarir . El meu sentiment catalanista no té res a veure amb Andalussia, ni amb el País Basc , ni amb Madrid ... Es tracta d'un sentiment que només pertoca a la meva terra i als que , com jo, se senten part d'una nació , amb la seva pròpia història , la seva llengua i els seus costums .

No em sento espanyola . No m'identifico amb aquest país . Però igualment em passa amb França, Portugal , Anglaterra o Alemanya . Ni més ni menys. Es tracta de països increïbles i interessants , que m'encanta visitar i dels que sempre hi ha alguna cosa a aprendre. Però no són EL MEU país.

És Catalunya el millor país que hi ha? Probablement no. Però és el meu. És aquí on em sento a casa. I no entenc que ningú pugui sentir-se ofès per això. No crec que estigui faltant el respecte a ningú per sentir-ho o  expressar-ho.

Aquests dies estic escoltant i llegint veritables barbaritats sobre els catalans i el tema de la independència. Ens han convertit en poc menys que dimonis. Li han donat la volta a la truita fins a convertir un sentiment bonic com és el nostre, en alguna cosa fastigosa del que sembla que ens hauríem d'avergonyir. Només pretenem que ser Català signifiqui més. És això un crim ?

A més, ho estem fent bé ! Pacíficament , amb la il·lusió per bandera . Manifestacions massives sense cap tipus d'altercat ! Amb tota la paciència del món , superant traves, confiant en les urnes i en la democràcia ... Què més voleu ?

També he llegit mil vegades que sembla que no ens importi la corrupció o les retallades , que ens estem deixant enganyar, que la independència ens portarà la ruïna i etc , etc ... Doncs bé, no es tracta d'això. Ningú ens està enganyant . Per descomptat que ens preocupa tot això ! Però després de l'un , el dos .

Una altra cosa a tenir en compte és que és absurd ficar a tots els independentistes al mateix sac . Igual d'absurd que seria fer-ho amb tots els espanyols o bascos. Ens uneix un sentiment catalanista , però alguns som d'esquerres, altres de dretes , uns confien en el Mas , altres no el soportem ... El que passa és que ara ens estem unint pel que considerem un bé comú ! Serà difícil , és clar , ningú ho dubta , però volem assumir el risc.

Finalment , en el meu cas , com en el de molts altres , ser independentista no em converteix en un ésser intolerant que menysprea tot el que té a veure amb Espanya . Ni molt menys. Ni converteixo en una discussió cada conversa sobre el tema. Ni tan sols es tracta d'una cosa que estigui present en el meu dia a dia. De fet , el meu home se sent tan espanyol, com jo catalana . I l'estimo . I el respecto. I ningú més que jo pot entendre el seu nacionalisme . Perquè al cap i a la fi, un nacionalisme és el que és , sigui quina sigui la bandera que defenses . I tots són igual de legítims , o no ?

******

Soy catalana y estoy a favor de la independencia de Catalunya.

Dicho esto, hay varias cosas que me gustaría aclarar. Mi sentimiento catalanista no tiene nada que ver con Andalucía, ni con el País Vasco, ni con Madrid... Se trata de un sentimiento que sólo atañe a mi tierra y a los que, como yo, se sienten parte de una nación, con su propia historia, su lengua y sus costumbres.

No me siento española. No me identifico con ese país. Pero igualmente me ocurre con Francia, Portugal, Inglaterra o Alemania. Ni más ni menos. Se trata de países increíbles e interesantes, que me encanta visitar y de los que siempre hay algo que aprender. Pero no son MI país.

Es Catalunya el mejor país que hay? Probablemente no. Pero es el mío. Es aquí donde me siento en casa. Y no entiendo que nadie pueda sentirse ofendido por eso. No creo que esté faltando el respeto a nadie al sentirlo o expresarlo.

Estos días estoy escuchando y leyendo verdaderas barbaridades sobre los catalanes y el tema de la independencia. Nos han convertido en poco menos que demonios. Le han dado la vuelta a la tortilla hasta convertir un sentimiento bonito como es el nuestro, en algo repulsivo de lo que parece deberíamos avergonzarnos. Sólo pretendemos que ser Catalán signifique más. Es eso un crimen?

Además, lo estamos haciendo bien! Pacíficamente, con la ilusión por bandera. Manifestaciones masivas sin ningún tipo de altercado! Con toda la paciencia del mundo, superando trabas, confiando en las urnas y en la democracia... Qué más queréis?

También he leído mil veces que parece que no nos importe la corrupción o los recortes, que nos estamos dejando engañar, que la independencia nos traerá la ruina y etc, etc... Pues bien, no se trata de eso. Nadie nos está engañando. Por supuesto que nos preocupa todo eso! Pero después del uno, el dos.

Otra cosa a tener en cuenta es que es absurdo meter a todos los independentistas en el mismo saco. Igual de absurdo que sería hacerlo con todos los españoles o vascos. Nos une un sentimiento catalanista, pero algunos somos de izquierdas, otros de derechas, unos confían en el Mas, otros no lo tragamos... Lo que pasa es que ahora nos estamos uniendo por lo que consideramos un bien comun! Será difícil, está claro, nadie lo duda, pero queremos asumir el riesgo.

Por último, en mi caso, como en el de muchos otros, ser independentista no me convierte en un ser intolerante que desprecia todo lo que tiene que ver con España. Ni mucho menos. Ni convierto en una discusión cada conversación sobre el tema. Ni siquiera se trata de algo que esté presente en mi día a día. De hecho, mi marido se siente tan español, como yo catalana. Y le amo. Y le respeto. Y nadie más que yo puede entender su nacionalismo. Porque al fin y al cabo, un nacionalismo es lo que es, sea cual sea la bandera que defiendes. Y todos son igual de legítimos, o no?